Hi ha matèria que no veiem, com el diòxid de carboni que hem obtingut barrejant vinagre amb bicarbonat. Existeixen tres estats de la matèria: sòlid, com el bicarbonat, líquid, com el vinagre i gasós, com el diòxid de carboni que hem obtingut i que ha inflat el globus. Una mateixa substància pot canviar d'estat canviant-li la temperatura fins que es torna sòlid (refredant-la) o gas (escalfant-la). També barrejant dues substàncies, una en estat sòlid i l'altra en estat líquid, en puc obtenir una de diferent en estat gasós, com ens ha passat en el nostre experiment. La densitat ens dóna la idea de com de comprimida està la matèria. El diòxid de carboni és més dens que l'aire per això cau i desplaça l'aire. La densitat és la responsable de que el diòxid de carboni caigui damunt de les espelmes i les apagui perquè ha desplaçat l'oxigen de l'aire.
El circuit elèctric ha d'estar format per una pila, uns cables que han d'estar fabricats amb un material conductor i una bombeta. Perquè s'encengui la bombeta, el circuit ha d'estar tancat i ha d'anar d'un pol a l'altre de la pila. Si obrim el circuit, deixa de passar l'electricitat i la bombeta s'apaga. És possible que un objecte exerceixi una força sobre un altre sense tocar-lo, com per exemple quan atansem un imant a l'agulla d'una brúixola, la força magnètica fa que l'agulla es mogui cap a l'imant. Quan atansem dos imants pot passa que s'atreguin si els pols són diferents o que es repel·leixin si els pols són iguals. L'agulla d'una brúixola sempre marca el nord perquè està imantada i la Terra es comporta com un imant gegant.
La llum del sol conté tots els colors. La llum de sol ens escalfa la pell. Quan el globus rep l'energia del Sol, la goma canvia de color en el punt on arriba el raig, a més la goma s'estira i acaba explotant. Al globus blanc això no passa perquè tota la llum és reflectida i, per tant, la goma no s'escalfa i el globus no explota. Podem trobar energia en tots els aparells elèctrics i també el foc ens dóna llum i escalfor igual que la llum del Sol.
La ciència ens ajuda a poder veure allò que és invisible. En aquest repte, hem fet visibles els rajos infrarojos d'un comandament a distància amb l'ajut de la càmera del mòbil. Si miràvem el llum directament, no vèiem res, però si miràvem a través de la càmera es feia visible. Per altra banda, ens hem adonat de l'existència dels ultraviolats quan a l'estiu la nostra pell canvia de color o es crema quan estem molta estona al Sol. A més, hem disposat d'unes boletes transparents que detecten els rajos ultraviolats, de manera que canvien de color quan s'exposen al Sol i tornen a quedar-se transparents quan deixen d'estar en contacte amb ell. També ens han servit per demostrar l'eficàcia de les locions solars protectores, ja que les boletes sucades amb la crema de factor 50, ha canviat molt poc de color.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques; tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació.
Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar 