Amb l'experiment proposat i el previ sobre la densitat, hem arribat a la conclusió que no només existeix el que veiem. La matèria la podem trobar en tres estats i té densitats diferents que depenen de la massa i el volum. La densitat és una propietat específica de cada substància que indica la relació entre la massa i el volum que ocupa. Com més massa i menys volum tingui aquesta substància, la densitat serà més gran. Hem fet dissolucions per canviar la densitat de líquids, hem pogut veure que hi ha líquids amb densitats iguals i diferents, també hem comparat densitats de sòlids i líquids, ... Hem comprovat també que el gasos pesen. que la combustió necessita oxigen. I en l'experiment proposat en el repte 1, al barrejar el vinagre (que és un àcid) amb el bicarbonat de sodi (que és un base), reaccionen i es transformen en aigua, acetat de sodi (una sal) i diòxid de carboni (un gas). El diòxid de carboni (CO2) és el gas responsable de que es formin les bombolles i que s’infli el globus. Quan deixen de produir-se bombolles, la reacció química ha acabat i el globus no s’infla més. A posteriori hem pogut veure també com el CO2 del got de precipitació desplaça l'O2 que necessiten les espelmes per estar enceses i conseqüentment s'apaguen.
Els globus de colors reflecteixen els feixos de llum del seu color, però n’absorbeixen els altres. Si un globus és verd, per exemple, vol dir que reflecteix la llum verda alhora que absorbeix la llum blava, vermella… Aquesta llum absorbida, que no deixa de ser una forma d’energia, fa que la temperatura de la superfície del globus augmenti, fins a trencar-se i rebentar el globus en el punt on hi incideix la radiació solar. El globus blanc no ha rebentat perquè reflecteix tota la llum i, per tant, gairebé no s’escalfa. I per això no explota. Això és una manera indirecta d’evidenciar que el blanc és la suma de tots els colors. El globus negre absorbeix tota la radiació, i és el que primer s’escalfa i es trenca. Ara sabem perquè als llocs calorosos pinten les cases de color blanc. També perquè portem colors foscos a l’hivern i color blanc o clar a l’estiu. Tot plegat ajuda a entendre perquè quan anem a la neu cal portar ulleres de sol i posar-nos protecció solar.
Amb els detectors hem fet visible un altre cop la llum. Hem diferenciat entre els detectors naturals, com els ulls, i d’altres d’artificials, com les càmeres fotogràfiques digitals. També podem detectar-la observant els efectes que té sobre els objectes amb els quals interactua. I sobretot els aspectes perjudicials que pot tenir també.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques; tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació.
Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar 